A L’ESCULTORA ANNA BENAVENT

La femenina cara es fa palesa
per a poder assolir eternitat,
a testimoniar una bellesa
que al pas del temps segur haurà augmentat.

De Fídias i Friné heu fet memòria
a l’esculpir un cos tan seductor;
aquí el temps passat ha fet, història
cercant en la bellesa inspiració,

D’un. nimbe està envoltada l’escultura
que es mostra sense vels, serena i pura,
en veus fremir per tot la fina pell.

Segura mà ha recreat suara
el goig aquell que al nu femení ernpara,
per fer de tot un vineladís cinyell.

Sonet dedicat a l’escultura titulada «Serenitat»,
obra d’Anna Benavent, exposada a la Sala «La Plana
de l’OM , de la Caixa de Manresa.

Manresa febrer, 1996