(…) Anna Benavent parteix dels cànons de la bellesa clàssica per realitzar les seves escultures. La realitat s’imposa com a finalitat. Les seves escultures són el resultat d’un equilibri ajustat i mesurat, exacte i precís, del volum i de la forma.

Davant de les formes nascudes de la recerca o supossada recerca de nous mitjans expressius mitjançant el volum i davant de la buidor de conceptes que han conduït a experimentacions volumètriques desorientadores que sembla que tinguin la lletgesa com a finalitat, s’imposa i s’enalteix la realitat com a suprema norma de bellesa. Plasmar-la és la màxima dificultat, el repte suprem per aquell que s’expressa mitjançant el volum. Anna Benavent, amb el concepte clar d’allò que és bell, s’enfronta a aquest repte i el supera. Les seves escultures són la màxima captació de la bellesa. Aquest és el principi bàsic de l’obra d’Anna Benavent. Cada una de les seves escultures és el resultat de la recerca i de la trobada de la perfecció estètica expressa mitjançant el volum. (…)